De totes les zoonosis que poden transmetre els rèptils mantinguts com a mascota, la més important amb diferència és la salmonel·losi. Als EUA el 6% dels casos anuals de salmonel·losi humana són transmessos per rèptils.
Salmonella sp és un habitant del tracte digestiu dels rèptils, als que pot cursar de forma asintomàtica o bé participar en quadres diversos (salpingitis, dermatitis, osteomielitis, abscessos, etc.). En humans la infecció s’adquireix per ingestió de restes fecals (perquè la tortuga s’ha passejat per la taula de la cuina, o perquè no ens hem rentat les mans després de manipular l’enciam de la iguana i abans de preparar el biberó del nadó); sol cursar amb quadres gastrointestinals, però afecta amb especial prevalència a xiquets menors de 5 anys, als quals pot complicar-se amb la disseminació a sang, sistema nerviós o medul·la òssia, arribant a causar fins i tot la mort.
És difícil detectar els portadors asintomàtics (l’eliminació és intermitent) i fins a dia d’avui no s’ha trobat cap tractament antibiòtic que elimine totalment la bactèria en animals portadors. El tractament indiscriminat amb antibiòtics, a més de no servir de gaire, afavoreix l’aparició de resistències, motiu pel qual queda totalment desaconsellat.
Així, qualsevol rèptil s’ha de considerar portador de Salmonella sp, i no s’ha de deixar que els xiquets, especialment els menors de 5 anys, tinguen accès a ells sense supervisió. Altres poblacions de risc serien embarassades, gent gran i persones immunocompromeses.
El blog de l’ARAV dóna una sèrie de recomanacions pels propietaris de rèptils per minimitzar el contagi d’aquesta bactèria:
– Rentar-se les mans amb aigua calenta i sabó després de manipular rèptils, les seues gàbies o terraris i equipament, i les seues femtes. No deixar que els rèptils tinguen accès a la cuina, menjador, o cap altre lloc on es prepara menjar; tampoc a banyeres o qualsevol altre espai on es banyen xiquets. Es poden tenir els rèptils a àrees determinades de casa on puguen estar solts, i rentar-se les mans bé sempre en eixir d’aquestes àrees.
– No menjar, beure o fumar mentres es manipulen rèptils, gàbies o equipament. No besar-los ni compartir menjar amb ells.
– No banyar mai els rèptils o rentar les seues gàbies a la pica o banc de la cuina, i a la banyera. Es pot adquirir una banyera o gibrell de plàstic per banyar el rèptil. Les femtes s’han de tirar al vàter, mai a la banyera o al lavabo.
– El CDC (Centers for Disease Control and Prevention) recomana que els xiquets menors de 5 anys eviten el contacte amb rèptils, i que a les cases amb xiquets menors d’un any no es mantinguen rèptils. En qualsevol cas caldria discutir la situació amb el/la veterinari/a per minimitzar els riscos de contagi i supervisar els xiquets que manipulen rèptils per evitar que es posen les mans a la boca.
– Les persones immunocompromeses haurien d’evitar el contacte amb rèptils.
– Els rèptils sans que viuen en condicions apropiades tenen menys probabilitats d’eliminar Salmonella, així que segueix els consells del teu/a veterinari/a.
Si ho desitges pots descarregar-te aquesta informació en format pdf per entregar-la als teus clients ací.
Després de fer una entrevista a la consulta (l’anamnesi, on es pregunta per les condicions en què viu l’animal, quan fa que està malalt, etc.), vaig anestesiar el Flash per fer una exploració bàsica i agafar una xicoteta mostra de la lesió. 
Viatjar obre la ment si es va amb la predisposició adequada. Canviar d’aires i visitar un col·lega sempre m’ha semblat una de les experiències més enriquidores que hi ha a nivell professional, igual que rebre col·legues que visiten, bé siguen llicenciats o estudiants. Trobe molt interessant veure com altres fan les coses, quines tècniques utilitzen i per què, i sovint després d’una estància amb un altre veterinari torne carregada d’idees i canvis que milloren substancialment la meua feina.
Neus Morera 